MEDICINA TRADICIONAL XINESA
Aquesta medicina ancestral es remunta a uns 4.000 anys d’antiguitat. Les primeres proves de la seva existència es troben en la Dinastia Yin (2100-1520 AC). Aquestes evidències han estat possibles gràcies a que l’escriptura es realitzava sobre ossos i cloves de tortugues. En els ideogrames de la Dinastia Yin es diferenciaven les malalties segons la seva localització (cap, ulls, dents, etc.). En aquesta època, la curació depenia dels Wu (xamans) que coneixien les malalties però desconeixen els tractaments, que aplicaven una barreja de teràpies amb la preponderància de la màgia.
Durant els següents anys, es van anar perfeccionant els coneixements, moltes vegades amb la tècnica d’assaig i error.
A l’Època dels Regnes Combatents CHUNG CU (475 a 221 AC) sembla que es van recopilar els textos dels que es compondrà l’obra més famosa, que és com la Bíblia de la MTX, el HUANG DI NEI JING.
Aquesta obra està datada entre el 207 AC i el 220 DC, a la Dinastia Han, i està composada de dues parts. La primera, anomenada SU WEN, que descriu els òrgans, Canals, etiologia, fisiopatologia, síndromes, diagnòstic i principis pel tractament, datada històricament al voltant del 220 DC, és a dir, al final de la Dinastia Han. La segona part, anomenada LING SHU, que a més de l’indicat anteriorment introdueix punts “Shu”, els principis terapèutics i els instruments per la punció. Es considera que per ser un bon acupuntor s’ha de conèixer be el “LING SHU”.
El HUANG DI NEI JING, es presenta com una conversa entre l’Emperador Groc i el Doctor Chi Bo, on es resum tota l’experiència adquirida fins llavors en la MTX.
El resultat de l’evolució històrica de la MTX queda reflectit en un marc filosòfic i terapèutic que recull la teoria del YIN YANG entre d’altres, així com la teoria dels “Cinc Elements o Esferes funcionals” que es corresponen amb els òrgans interns i també en el concepte del “QI -氣”, que es podria traduir com a energia vital que recorre tots els éssers vius a través d’uns canals, que porten el “QI -氣” a tot el nostre organisme, regulant tant l’aspecte físic com el mental, l’emocional i l’espiritual. Per tant qualsevol alteració en el flux del “QI -氣” provocarà un desequilibri entre el YIN i el YANG.
L’any 1979 la Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer l’eficàcia i la seguretat de la MTX, publicant una llarga llista de patiments que poden ser tractats amb Acupuntura.
Actualment compta amb el reconeixement oficial de molts països com ara al Brasil, on és especialitat mèdica reconeguda, a Colòmbia, reconeguda per la Seguretat Social, a Chile i Cuba, on es troba incorporada al seu sistema de salut pública. Resulta clarament demostrada l’eficàcia de la Medicina Tradicional Xinesa per a poder combatre desequilibris del nostre cos que causen des de dolors a les articulacions, mals de cap, dolors d’esquena, problemes dermatològics, fins a problemes interns com ara infertilitat, tant pels homes com per a les dones, trastorns ginecològics, etc., sense oblidar els trastorns emocionals, ja que aquesta disciplina, considera que qualsevol desequilibri intern, pot afectar de forma global, ja sigui a nivell del cos, de l’energia o de la ment.
La MTX, utilitza les següents tècniques per a poder regular aquestes alteracions del “QI -氣” que provoca els desequilibris del nostre cos: l’Acupuntura i la Moxibustió, les ventoses, la Tui Na, la Fitoteràpia Xinesa, el Qi Gong i el Tai Chi Chuan.