maig, 2018

En l’anterior article presentat vàrem parlar sobre la infertilitat femenina, però també cal que parlem de la infertilitat masculina, ja que és la causa del voltant del 40% dels casos en que no s’aconsegueix la fecundació de l’òvul.

En aquest article es vol remarcar que la infertilitat masculina afecta a més homes dels que ens pensem, per tant, sempre que una parella tingui dificultats a l’hora de concebre una criatura,  cal valorar l’estat de les dues parts i no només el de la dona en primer terme.

Els espermatozous es formen a dins dels túbuls dels testicles durant un període de temps de 48 dies, alimentats per les cèl·lules de Sertoli. Després passen dues setmanes o més temps a dins del epidídim (estructura tubular fina i enrotllada de 6 metres de llargada i amb un gruix que és de doble d’un cabell) i és aquí on els espermatozous maduren fins que surten a l’exterior. El semen ejaculat conté una barreja d’espermatozous i de líquid elaborat per la pròstata i les vesícules seminals.

Per que es pugui considerar fèrtil, un home ha de depositar un mínim de 40 milions d’espermatozous en la vagina femenina durant el coit, per tal que només un d’ells pugui tenir èxit en el seu contacte amb l’òvul. Tota aquesta quantitat d’espermatozous seran introduïts a dins de la vagina però només uns pocs podran sobreviure en el seu interior, ja que passats uns minuts, les parets vaginals quedaran cobertes de milions d’espermatozous en fase de destrucció.

Els que poden traspassar el cèrvix amb ajuda del moc fèrtil generat durant l’ovulació, juntament amb l’empenta del cèrvix durant l’orgasme i de les contraccions uterines, impulsaran els espermatozous a l’interior de l’úter. Un cop a dins, els espermatozous seran atrets per mitjà de senyals químics fins a l’òvul, que es troba a dins d’una de les trompes de Fal·lopi.

Els estàndards actuals segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) per l’avaluació de la fertilitat masculina, indiquen els següents valors a tenir en compte:

• Quantitat: Més d’1 mil·lilitre.
• Recompte d’espermatozous: Més de 20 milions per mil·lilitre.
• Motilitat: moviments vigorosos i decidits en més del 50% dels espermatozous.
• Morfologia: Més del 14% de formes normals (és a dir, espermatozous sense alteracions estructurals del cap, part mitja i cua)

Diagnòstic de la infertilitat masculina en la Medicina Tradicional Xinesa.

Els espermatozous dinàmics i de moviments ràpids representen el Yang en el Yin humit i nutritiu del líquid seminal. Per tant els especialistes en MTX han de considerar els dos aspectes, el Yin i el Yang, és a dir els espermatozous i el líquid en el que es troben. Per tant, a l’hora de tractar a un pacient amb infertilitat masculina caldrà tractar el Yin i el Yang de forma conjunta i simultània.

Tant la infertilitat femenina com la infertilitat masculina estan molt relacionades amb els Ronyons. El Ronyó en la MTX implica un número major de funcions i àrees corporals que en el nostre concepte occidental.

Aproximadament en el 60% dels casos d’infertilitat masculina sembla existir un fonament genètic, que en MTX es tradueix com una deficiència de Jing de Ronyó. El Jing és l’essència basal, la substància primigènia, l’origen de totes les demés. Com a metàfora, podem dir que el Yuan Qi és el software o l’ADN i el Jing el disc dur, sent l’ordinador el cos humà.

Igual que passa amb la infertilitat femenina, les úniques excepcions a la infertilitat per deficiència de Ronyó, són el bloqueig de tipus mecànic i els problemes d’Humitat-Calor.

Per tant, a la consulta hem de considerar els diagnòstics següents:

• Deficiència de Yin de Ronyó.
• Deficiència de Yang de Ronyó.
• Humitat-Calor.
• Estancament de Xue (Sang) i de Qi (d’Energia).

La prescripció del tractament de la infertilitat masculina generalment és molt més senzilla que la corresponent a la infertilitat femenina. La raó d’això és que, una vegada que s’estableix un diagnòstic correcte i que el pacient sembla tolerar la fitoteràpia prescrita, es pot mantenir la fórmula durant un període de temps llarg, sempre i quan aquesta sigui per a tractar una deficiència de Ronyó.

En contrapartida, el tractament per a la infertilitat masculina tindrà una durada superior al tractament de la infertilitat femenina, ja que els espermatozous triguen entre dos o tres mesos en formar-se, de manera que el tractament s’ha de mantenir com a mínim sis mesos. L’acupuntura és un element complementari en els casos de deficiència de Ronyó a la fitoteràpia però no menys important, ja que la unió de les dues teràpies ajuden a una recuperació més ràpida.

Cal tenir en compte que l’acupuntura és de gran ajuda en la motilitat dels espermatozous, inclús a curt termini, per tant aquesta teràpia es pot utilitzar els dies previs al coit de la parella, o bé per aconseguir l’èxit de la fecundació in vitro.

No cal oblidar que per aconseguir un nivell òptim d’espermatozous, motilitat i morfologia, caldrà també modificar l’estil de vida a un de més saludable, una alimentació adequada i equilibrada i la pràctica d’exercici físic regular.