En l’anterior article presentat vàrem parlar sobre la infertilitat femenina, però també cal que parlem de la infertilitat masculina, ja que és la causa del voltant del 40% dels casos en que no s’aconsegueix la fecundació de l’òvul.

En aquest article es vol remarcar que la infertilitat masculina afecta a més homes dels que ens pensem, per tant, sempre que una parella tingui dificultats a l’hora de concebre una criatura,  cal valorar l’estat de les dues parts i no només el de la dona en primer terme.

Els espermatozous es formen a dins dels túbuls dels testicles durant un període de temps de 48 dies, alimentats per les cèl·lules de Sertoli. Després passen dues setmanes o més temps a dins del epidídim (estructura tubular fina i enrotllada de 6 metres de llargada i amb un gruix que és de doble d’un cabell) i és aquí on els espermatozous maduren fins que surten a l’exterior. El semen ejaculat conté una barreja d’espermatozous i de líquid elaborat per la pròstata i les vesícules seminals.

Per que es pugui considerar fèrtil, un home ha de depositar un mínim de 40 milions d’espermatozous en la vagina femenina durant el coit, per tal que només un d’ells pugui tenir èxit en el seu contacte amb l’òvul. Tota aquesta quantitat d’espermatozous seran introduïts a dins de la vagina però només uns pocs podran sobreviure en el seu interior, ja que passats uns minuts, les parets vaginals quedaran cobertes de milions d’espermatozous en fase de destrucció.

Els que poden traspassar el cèrvix amb ajuda del moc fèrtil generat durant l’ovulació, juntament amb l’empenta del cèrvix durant l’orgasme i de les contraccions uterines, impulsaran els espermatozous a l’interior de l’úter. Un cop a dins, els espermatozous seran atrets per mitjà de senyals químics fins a l’òvul, que es troba a dins d’una de les trompes de Fal·lopi.

Els estàndards actuals segons la Organització Mundial de la Salut (OMS) per l’avaluació de la fertilitat masculina, indiquen els següents valors a tenir en compte:

• Quantitat: Més d’1 mil·lilitre.
• Recompte d’espermatozous: Més de 20 milions per mil·lilitre.
• Motilitat: moviments vigorosos i decidits en més del 50% dels espermatozous.
• Morfologia: Més del 14% de formes normals (és a dir, espermatozous sense alteracions estructurals del cap, part mitja i cua)

Diagnòstic de la infertilitat masculina en la Medicina Tradicional Xinesa.

Els espermatozous dinàmics i de moviments ràpids representen el Yang en el Yin humit i nutritiu del líquid seminal. Per tant els especialistes en MTX han de considerar els dos aspectes, el Yin i el Yang, és a dir els espermatozous i el líquid en el que es troben. Per tant, a l’hora de tractar a un pacient amb infertilitat masculina caldrà tractar el Yin i el Yang de forma conjunta i simultània.

Tant la infertilitat femenina com la infertilitat masculina estan molt relacionades amb els Ronyons. El Ronyó en la MTX implica un número major de funcions i àrees corporals que en el nostre concepte occidental.

Aproximadament en el 60% dels casos d’infertilitat masculina sembla existir un fonament genètic, que en MTX es tradueix com una deficiència de Jing de Ronyó. El Jing és l’essència basal, la substància primigènia, l’origen de totes les demés. Com a metàfora, podem dir que el Yuan Qi és el software o l’ADN i el Jing el disc dur, sent l’ordinador el cos humà.

Igual que passa amb la infertilitat femenina, les úniques excepcions a la infertilitat per deficiència de Ronyó, són el bloqueig de tipus mecànic i els problemes d’Humitat-Calor.

Per tant, a la consulta hem de considerar els diagnòstics següents:

• Deficiència de Yin de Ronyó.
• Deficiència de Yang de Ronyó.
• Humitat-Calor.
• Estancament de Xue (Sang) i de Qi (d’Energia).

La prescripció del tractament de la infertilitat masculina generalment és molt més senzilla que la corresponent a la infertilitat femenina. La raó d’això és que, una vegada que s’estableix un diagnòstic correcte i que el pacient sembla tolerar la fitoteràpia prescrita, es pot mantenir la fórmula durant un període de temps llarg, sempre i quan aquesta sigui per a tractar una deficiència de Ronyó.

En contrapartida, el tractament per a la infertilitat masculina tindrà una durada superior al tractament de la infertilitat femenina, ja que els espermatozous triguen entre dos o tres mesos en formar-se, de manera que el tractament s’ha de mantenir com a mínim sis mesos. L’acupuntura és un element complementari en els casos de deficiència de Ronyó a la fitoteràpia però no menys important, ja que la unió de les dues teràpies ajuden a una recuperació més ràpida.

Cal tenir en compte que l’acupuntura és de gran ajuda en la motilitat dels espermatozous, inclús a curt termini, per tant aquesta teràpia es pot utilitzar els dies previs al coit de la parella, o bé per aconseguir l’èxit de la fecundació in vitro.

No cal oblidar que per aconseguir un nivell òptim d’espermatozous, motilitat i morfologia, caldrà també modificar l’estil de vida a un de més saludable, una alimentació adequada i equilibrada i la pràctica d’exercici físic regular.

Les consultes d’infertilitat a  la Xina són completament diferents de les consultes d’infertilitat existents en els països occidentals, en tot excepte una cosa: el grau de desesperació de les parelles per tenir un fill en situacions en les que la naturalesa ha fracassat.

El tractament de la infertilitat en hospitals xinesos te un caràcter no invasiu, mitjançant la prescripció de plantes medicinals, acupuntura i/o també exercicis de Qi Gong però també s’aconsella modificar l’estil de vida i alimentació a les pacients.

La realització d’anàlisis de sang o semen a les parelles també és important per a poder encarar millor el tractament d’infertilitat des de la Medicina Xinesa.

El professor Robert Jansen, un dels principals experts mundials en el tractament de la infertilitat, descriu els punts forts i dèbils de la medicina occidental indicant que quan més lleu és la patologia respecte a la normalitat, més problemes te la medicina occidental per corregir-la.

El professor Jansen també indica que una intervenció mèdica o quirúrgica comporta uns riscos, ja que quan menys lluny estigui l’alteració de la normalitat menys probable serà que la intervenció aplicada millori la situació d’infertilitat.

Segons ell, quant més greu és el diagnòstic d’una causa d’infertilitat, majors són les possibilitats d’aconseguir un embaràs amb el tractament occidental, sempre i quan aquest tractament corregeixi adequadament el problema i els seus efectes adversos no interfereixin en cap altre aspecte de la reproducció. La major part dels tractaments occidentals poden donar lloc a efectes adversos i aquests poden desequilibrar la balança fins al costat desfavorable quan la malaltia a tractar és relativament irrellevant. Aquest principi es manifesta de manera especial en tractaments relatius a la medicina i la cirurgia reproductives.

Quan un especialista en Medicina Tradicional Xinesa tracta a una pacient que pateix infertilitat, aquest ha de conèixer amb detall les característiques hormonals i anatòmiques dels processos reproductius, ja que tot i continuar aplicant els seus conceptes teòrics i els seus tractaments utilitzats des de fa molts anys, actualment s’afegeix l’aplicació de coneixements corresponents a la fisiologia interna de la reproducció, aprofitant, per exemple, les gràfiques de TCB (temperatura corporal basal) per a poder observar els desequilibris que mostra l’organisme durant tot el cicle menstrual així com analitzant els resultats dels anàlisis de sang i semen que hem comentat anteriorment.

Existeixen paral·lelismes entre els paràmetres de la Medicina Tradicional Xinesa i la medicina occidental on es poden establir equivalències entre les descripcions de l’activitat fisiològica per part de les medicines occidental i xinesa:

La fase fol·licular s’inicia el primer dia del cicle menstrual. Aquesta part del cicle es denomina cicle ovàric i aquest està subdividit en una fase fol·licular (comencen a desenvolupar els fol·licles ovàrics per donar lloc a l’ovulació) i una fase proliferativa o estrogènica; proliferativa perquè el revestiment uterí (l’endometri) va augmentant el seu gruix per a poder allotjar l’òvul fecundat i estrogènica perquè en aquesta part del cicle la producció d’estrògens es superior a la progesterona. Segons la MTX es considera la part Yin del cicle menstrual.

La fase lútia, fase progesterònica o secretora, és el temps que passa des de l’ovulació fins al començament de la menstruació. Aquesta part és la més constant i predictible del cicle quan parlem de durada. L’hormona luteínica LH estimula el cos luti per la producció de progesterona, que s’encarrega de fer que l’endometri comenci a segregar nutrients si ha tingut lloc la concepció,  anul·lar la secreció d’hormones que dona lloc a la maduració de nous fol·licles i indueix a la modificació en els signes principals de fertilitat, com ara increment de la TCB, augment de les secrecions vaginals i desplaçament del cèrvix a una posició més inferior en la vagina. En el supòsit de no haver estat fecundat l’òvul, es deixa de produir la hormona luteínica provocant que els cos luti es comenci a degenerar i finalitzi la seva fase secretora, provocant el despreniment de l’endometri. Segons la MTX es considera la part Yang del cicle menstrual.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa, els problemes d’infertilitat venen donats per desequilibris en alguna de les fases del cicle menstrual, ja sigui per una deficiència de Ronyó, de Sang (Xue), d’Energia (Qi) o d’essència vital de l’organísme (Jing), o per bloquejos d’Energia (Qi) o acumulació patològica de líquids (Humitat-Tan), desequilibris no contemplats en la medicina occidental.

Així doncs si tractem aquests desequilibris mitjançant les tècniques que ofereix la MTX, com ara la fitoteràpia, l’acupuntura, exercicis de Qi Gong i la modificació de l’estil de vida i l’alimentació, aconseguirem restablir la normalitat del organisme i per tant un cicle menstrual apte perquè es pugui donar la fecundació desitjada.