Una mica d’història

Una mica d’història…..

La Medicina Tradicional Xinesa aplicada en animals va començar originàriament als cavalls i als bous, però durant la Dinastia Tang (1.027-771 a.C), va ser practicada per metges sacerdots de cavalls anomenats “cadres” que tractaven 36 malalties.

El cavall va augmentar de 5.000 individus a 700.000 individus pel poder militar, però després, la passió aristocràtica per aquest meravellós animal, va fer que continuessin les teràpies de la Medicina Tradicional Xinesa en ell.

Un dels primers noms definits que sorgeixen en el firmament veterinari xinès fou Sun Yang (659-620 aC.) de la dinastia Zhou Oriental (771-256 aC.) a qui es considera el fundador de la acupuntura veterinària xinesa i a qui s’atribueix el tractat conegut com “Acupuntura Veterinària”, obra escrita per ell i el seu equip de treball, en la que es descriuen fins a 77 punts d’acupuntura en el cos animal.

D’altra banda i pocs anys més tard, apareix un altre sacerdot o metge d’animals, conegut amb el nom de Shun Yeng (500 aC.) també conegut com Pao Lo, que es considera realment el veritable pare de Veterinària Xinesa.

Al igual que havia passat en d’altres països més occidentals, a finals de la dinastia Zhou, cap als anys 480-222 aC., la importància del cavall havia crescut fins l’extrem de provocar canvis significatius en la tradicional estructura agrària xinesa, basada en la ramaderia de pasturatge i la senzilla vigilància i cura dels animals, a una estructura militar basada en el cavall i en la cavalleria.

Sorgeixen ja amb claredat els primers metges específicament de cavalls, coneguts com a “Shu-ma” i es separen clarament dels metges que atenien a tota mena d’animals, inclosos els cavalls fins aleshores, coneguts com a “Shou-i”. No es fins varis decennis més tard, cap al final de la dinastia Tang (600-907 dC.), que apareixen les primeres obres escrites sobre temes de medicina veterinària. Entre les més conegudes destaquen el “Compendi per alleugerir el patiment dels cavalls” conegut en xinès com “Ssu Mu An Ch i Chi”, atribuït a “Li Ssui” i publicat l’any 618 i posteriorment apareix el “Compendi de Matèria Medica” o Pen T’sao Kang Mu, atribuït a Li Shi-Chen (1518-1593), al que ja en seguiren molts més els anys següents.